Actualitat.cat

Totes les notícies en clau catalana al teu abast

Internacional

25 anys del Genocidi de Ruanda

Ara fa 25 anys de l’inici de la Guerra Civil de Ruanda que durant 100 dies va causar la mort de més de 800.000 persones i alguns historiadors eleven fins a un milió.

Ruanda una antiga colònia belga de l’Àfrica Oriental, amb una població de 12 milions d’habitants, composta per un 90% d’ètnia hutu i un 10% de tutsis.

Des del segle XV es regien sota les ordres d’un rei tutsi i els hutus estaven sotmesos a una fort opressió, les diferències entre ambdues ètnies cada vegada s’intensificaven més i amb la colonització alemanya i després belga encara es van fer més patents.

L’any 1962 va aconseguir la independència de Bèlgica i la majoria hutu es va rebel·lar contra els tutsis, expulsant a tota l’elit governant. Quan els hutus van aconseguir el poder, la situació es va anar agreujant i les Nacions Unides van enviar observadors en missió de pau.

El 6 d’abril de 1994, ara fa 25 anys, l’avió del President hutu Juvenal Habyarimana va ser abatut per dos míssils quan anava a aterrar a l’aeroport de Kigali. El president hutu viatjava amb el president de Burundi, Cyprian Ntayamira, tots dos van morir en l’atemptat.

Aquest fet va ser el detonant de l’inici de tres mesos d’horror, durant els que els hutus van intentar exterminar la població tutsi i vist el percentatge que hi ha actualment, quasi ho van aconseguir.

Les matances de tutsis per part de les guerrilles extremistes hutus es feien amb matxets, també va haver-hi víctimes dels hutus i s’estima que 250.000 dones, principalment d’ètnia tutsi van ser violades, davant la passivitat de les Nacions Unides.

Amb motiu del 10è aniversari es va fer El Genocide Memorial Centre en Kigali, un monument que recorda un dels episodis més sagnants de la història, on avui en dia els ruandesos ploren a les seves víctimes i els reten homenatge.

Per commemorar el 25 aniversari s’encendrà una flama que no s’apagarà durant els 100 dies que va durar la brutal massacre. Avui en dia el poble ruandès és optimista, els nens poden jugar tranquils, però encara continuen trobant-se cadàvers de les víctimes 25 anys després, tan sols l’any passat es van trobar més de 80.000.