Actualitat.cat

Totes les notícies en clau catalana al teu abast

Societat

Mor Neus Català, l’última catalana supervivent de l’holocaust nazi, amb 103 anys. 

Ahir ens va deixar Neus Català i Pallejà, nascuda l’any 1915 en una família de pagesos d’un petit poble del Priorat, els Guiamets.

En plena Guerra Civil, l’any 1937 es trasllada a Barcelona i es diploma en infermeria i milita en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). L’any 1939 va marxar cap a França amb 180 nens orfes d’un orfenat de Premià de Dalt on exercia de cap sanitària de la Colònia Las Acacias.

Ja a França ella i el seu marit col·laboren amb la resistència fent de casa seva la central de recepció i transmissió de missatges, armes, documentacions falses o acollint refugiats polítics, fins que l’any 1943 va ser denunciada als nazis.

Un cop detinguda, va ser deportada al camp d’extermini de Ravensbrück, al nord de Berlín, on va ser maltractada i obligada a treballar a la indústria d’armament.

L’any 1945 després del seu alliberament, torna a França i continua col·laborant amb la lluita activa contra el franquisme. Només passar la frontera a França, es va dirigir a un estudi fotogràfic per fer-se una foto amb el vestit del camp de concentració, era una foto pel record, per no oblidar mai el que havia patit i el pitjor de tot, els horrors que havia vist dins d’aquell camp de concentració.

A partir de 1962 es dedica en cos i ànima a la defensa de la memòria de les deportades als camps de concentració, aquelles dones oblidades de l’holocaust. Sempre que es parla del genocidi nazi es fa referència al que van patir molts homes, però recordem que també va haver-hi milers i milers de dones que van patir igual o més que els homes. Neus Català no volia que aquestes dones quedessin en l’oblit. Tan sols en el camp de Ravensbrück van morir 92.000 dones.

Va presidir l’Amical de Ravensbrück (Amics de Ravensbrück), fundat l’any 2005, militant del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC) i més tard d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA). Era soci d’honor de la Fundació Pere Ardiaca i Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, l’any 2006.

Sens dubte la seva gran victòria contra els nazis va ser el naixement dels seus dos fills, Lluís i Margarita, malgrat que en el camp de concentració, els nazis van intentar esterilitzar-la utilitzant medicaments experimentals.

La capella ardent s’instal·laràal tanatori de Móra d’Ebre i el funeral se celebrarà en la intimitat de la família.